Instagram Story Viewer

Amb aquest acordió adaptat pel @gerardtermes hem apagat les espelmes del pastís del 20è aniversari de @ladiatonica dins del festival @gatzara_festival .
Feia molt de riure 😂😂

El proper cap de setmana exposaré a la @pirenostrum , la fira de luthiers més representada de tota la península ibèrica, a Boltaña (Aragó).

Si us agrada veure instruments i l'ofici de luthier us la recomano molt.
Mostres, actuacions, bon ambient i entorn entranyable: la fira es fa al centre del poble, els veïns ofereixen les entrades de les seves cases (en diuen patios), on ens hi instal·lem els luthiers.

Em trobareu al Patio num. 10, Casa Capablo

https://feriapirenaicadeluthiers.com/

I encara de ressaca d'haver-me vist a les pàgines de la revista de @monarrels , demà es presenta el curtmetratge que en @micpudroc i el seu equip van venir a gravar al taller aquesta primavera, estic que no toco a terra 🥰
Moltíssimes gràcies per donar-me l'oportunitat de sentir el vostre art en pròpia pell

Moltíssimes gràcies @monarrels i tot l'equip de redacció per dedicar-me un reportatge a la vostra revista, és un regal preciós i molt emocionant veure'm reflectit a mans de la sensibilitat i l'art de la @raq_i_quel i en @dani_codina.

Moltíssimes gràcies @monarrels i tot l'equip de redacció per dedicar-me un reportatge a la vostra revista, és un regal preciós i molt emocionant veure'm reflectit a mans de la sensibilitat i l'art de la @raq_i_quel i en @dani_codina.

Ahir vam tornar al DARÓ FOLK, una plaça i una gent que ens fan sentir sempre com a casa, amb la formació de butxaca de ball folk.
•
Gràcies @arpadebec per convidar-nos-hi un any més i fer-nos gaudir amb els vostres balls. Així dóna gust tocar! 🎶🪗
#BallFolk

Ahir vam tornar al DARÓ FOLK, una plaça i una gent que ens fan sentir sempre com a casa, amb la formació de butxaca de ball folk.
•
Gràcies @arpadebec per convidar-nos-hi un any més i fer-nos gaudir amb els vostres balls. Així dóna gust tocar! 🎶🪗
#BallFolk

Ahir vam tornar al DARÓ FOLK, una plaça i una gent que ens fan sentir sempre com a casa, amb la formació de butxaca de ball folk.
•
Gràcies @arpadebec per convidar-nos-hi un any més i fer-nos gaudir amb els vostres balls. Així dóna gust tocar! 🎶🪗
#BallFolk

Meravelles de la mecànica 😍😍

Tunning time.
La @eskaramuix em va preguntar si els acordions es podien "pelar".

- doncs no ho he provat mai... no sé si es desenganxarà facilment ni què hi trobarem a sota...
- tinc ganes de provar-ho, m'ajudes?
- som-hi!

I dels dubtes a les alegries, el món és dels valents!

Felicitats @eskaramuix !

Tunning time.
La @eskaramuix em va preguntar si els acordions es podien "pelar".

- doncs no ho he provat mai... no sé si es desenganxarà facilment ni què hi trobarem a sota...
- tinc ganes de provar-ho, m'ajudes?
- som-hi!

I dels dubtes a les alegries, el món és dels valents!

Felicitats @eskaramuix !

Tunning time.
La @eskaramuix em va preguntar si els acordions es podien "pelar".

- doncs no ho he provat mai... no sé si es desenganxarà facilment ni què hi trobarem a sota...
- tinc ganes de provar-ho, m'ajudes?
- som-hi!

I dels dubtes a les alegries, el món és dels valents!

Felicitats @eskaramuix !

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Reparació de les poc habituals, s'ha trencat un enllaç d'un dels eixos de la mecànica dels baixos.
El propietari de l'acordió m'ha dit que soc el 3r que ho intenta reparar. Bé, els anteriors havien intentat enganxar-ho amb una pasta gris que en diuen soldadura freda, però, em sap greu dir-ho, de soldadura no en té res 😅
(Avís per navegants, de veritat, no funciona, per tijes de la mecànica dreta tampoc!).

Jo ho he soldat amb soplet i fil de plata, que és com ha de ser. Com que no és una reparació habitual encara no em queden unes soldadures finetes nivell joier però no es trencarà més, segur!

Coses a tenir en compte si t'has de comprar un acordió.
A les cantonades de la manxa, els plecs han de ser flexibles per poder fer el moviment. La majoria de fabricants utilitzen pell natural per fer aquests plecs, però n'hi ha que hi posen una mena de tela plastificada que amb el temps comença a perdre aire per tot arreu.
Aneu en compte amb això!

Post per demanar consell a diatònics (o més ben dit bisonors) inquiets per aixemplar el nostre camp harmònic.
Si, estic en aquell moment, per n-èssima vegada, de voler més notes per poder tocar peces cromàtiques, i aquest cop hi clavaré la banya.
Els mapes de 2 files diatoniques més una 3a fila d'alteracions no m'atrauen. Em sembla més coherent anar a un teclat amb estructura cromàtica directament.
Però justament el que m'enganxa del diatònic és que és bisonor i que la direcció de la manxa ve marcada pels moments de repòs (tònica) o tensió (dominant).
El diatònic respira al ritme de l'harmonia.

En resum, estic configurant un mapa bisonor d'estructura cromàtica que em permeti conservar aquest paper harmònic de la manxa.
Com a referents, el sistema simètric de'n @marcdelpino_acordio i altres sistemes tan bisonors com no.
El candidat és el Maugein Freres de la 2a foto. 4 files, 80 baixos, 7kg.
En el mapa indico els primers intervals i el dibuix de la roda d'acords majors I, IV i V com a primera referència.
Una de les grans virtuds que tenen els cromàtics de botons és que les escales es dibuixen pràcticament igual en totes les tonalitats.

👉 Abans d'encarregar el nou joc de llengüetes llenço aquí la idea per si algú em vol fer alguna aportació, gràcies!

I aprofito per agraïr a en @marcdelpino_acordio i a en @blaicasals per tota la feina feta en aquest camp i per les seves idees i consells, mil gràcies!

Post per demanar consell a diatònics (o més ben dit bisonors) inquiets per aixemplar el nostre camp harmònic.
Si, estic en aquell moment, per n-èssima vegada, de voler més notes per poder tocar peces cromàtiques, i aquest cop hi clavaré la banya.
Els mapes de 2 files diatoniques més una 3a fila d'alteracions no m'atrauen. Em sembla més coherent anar a un teclat amb estructura cromàtica directament.
Però justament el que m'enganxa del diatònic és que és bisonor i que la direcció de la manxa ve marcada pels moments de repòs (tònica) o tensió (dominant).
El diatònic respira al ritme de l'harmonia.

En resum, estic configurant un mapa bisonor d'estructura cromàtica que em permeti conservar aquest paper harmònic de la manxa.
Com a referents, el sistema simètric de'n @marcdelpino_acordio i altres sistemes tan bisonors com no.
El candidat és el Maugein Freres de la 2a foto. 4 files, 80 baixos, 7kg.
En el mapa indico els primers intervals i el dibuix de la roda d'acords majors I, IV i V com a primera referència.
Una de les grans virtuds que tenen els cromàtics de botons és que les escales es dibuixen pràcticament igual en totes les tonalitats.

👉 Abans d'encarregar el nou joc de llengüetes llenço aquí la idea per si algú em vol fer alguna aportació, gràcies!

I aprofito per agraïr a en @marcdelpino_acordio i a en @blaicasals per tota la feina feta en aquest camp i per les seves idees i consells, mil gràcies!

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

2 acordions, el de l'esquerra té més de 100 anys. El de la dreta, si no els té, poc li falta.
El primer per fi l'he acabat de restaurar, portava quasi un any al taller esperant el seu torn (gràcies Oriol per la paciència i comprensió...)
I és que el camí de restaurar un acordió està ple de reptes, decisions compromeses i moltes hores de feina, per això necessito portar-los a un altre ritme que no sempre és fàcil de compaginar amb les reparacions habituals.

Però quan me n'arriba un amb història, no m'hi puc resistir. Ves a saber les experiències viscudes que hi ha amagades entre els plecs de la seva manxa...

Com el protagonista de la dreta de la foto. 👉
Truquen a la porta.
Ella té més de 80 anys i uns ulls brillants plens de vida.
Ell és membre d'una companyia de teatre que es nota que s'estimen molt el que fan i estan orgullosos de la feina ben feta.
Ella cedeix l'acordió a la companyia perquè soni a la seva propera obra. Es nota que són bons amics.

L'acordió era d'un oncle seu que va creuar els Pirineus amb l'acordió a l'esquena fugint dels assessins de la guerra civil, i el va fer sonar a la platja del Camp d'Argelers per portar alegria a tanta penúria.

I ara el tinc al taller per retornar-lo a la vida i pujar a un escenari. Està exhaust per dins però extraordinariament ben conservat per fora, senyal que qui el tocava se l'estimava molt i el cuidava.
Em sento molt afortunat de poder conèixer i implicar-me en retalls de vida tan emocionants i intensos com aquest, i el gran repte és que, després de tocar-li cor i entranyes, un cop torni a sonar segueixi sent aquell acordió que va portar una mica de llum a Argelers.

Moltes gràcies! 🙏

#acordió #acordeon
#luthier
#taller
#ambanima

Parada a boxes. Literal. Aprofitant 10 dies de descans a la frenètica gira dels 20 anys de @chesudaka, em porten l'acordió des d'Àustria a Arenys per afinar i revisar en 2 dies i cap al següent bolo a Alemanya.

I com me n'alegro per ells i per tots els musics que la punyetera pandèmia hagi quedat enrere i carrers i escenaris es tornin a omplir de música. Pels músics, l'escenari i l'escalfor del públic són les ales que ens permeten volar per la vida. Potser la única cosa bona que n'hem tret és ser conscients de les coses que ens donen color a la vida, i això es percep en l'eufòria i felicitat que ara es respira a l'escenari i al públic.

Visca la música i la vida!

Parada a boxes. Literal. Aprofitant 10 dies de descans a la frenètica gira dels 20 anys de @chesudaka, em porten l'acordió des d'Àustria a Arenys per afinar i revisar en 2 dies i cap al següent bolo a Alemanya.

I com me n'alegro per ells i per tots els musics que la punyetera pandèmia hagi quedat enrere i carrers i escenaris es tornin a omplir de música. Pels músics, l'escenari i l'escalfor del públic són les ales que ens permeten volar per la vida. Potser la única cosa bona que n'hem tret és ser conscients de les coses que ens donen color a la vida, i això es percep en l'eufòria i felicitat que ara es respira a l'escenari i al públic.

Visca la música i la vida!