Instagram Story Viewer

Avui són 78 anys de la Nakba palestina

-
Aquest poema m’acompanya ja fa molt de temps i és el primer que vaig imprimir a @l_automatica , amb tinta platejada sobre paper negre.

Una mica de llum entre tanta foscor suposo

Avui són 78 anys de la Nakba palestina

-
Aquest poema m’acompanya ja fa molt de temps i és el primer que vaig imprimir a @l_automatica , amb tinta platejada sobre paper negre.

Una mica de llum entre tanta foscor suposo

Avui són 78 anys de la Nakba palestina

-
Aquest poema m’acompanya ja fa molt de temps i és el primer que vaig imprimir a @l_automatica , amb tinta platejada sobre paper negre.

Una mica de llum entre tanta foscor suposo

Avui són 78 anys de la Nakba palestina

-
Aquest poema m’acompanya ja fa molt de temps i és el primer que vaig imprimir a @l_automatica , amb tinta platejada sobre paper negre.

Una mica de llum entre tanta foscor suposo

Avui són 78 anys de la Nakba palestina

-
Aquest poema m’acompanya ja fa molt de temps i és el primer que vaig imprimir a @l_automatica , amb tinta platejada sobre paper negre.

Una mica de llum entre tanta foscor suposo

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

Metomentodo
Cat. Manefla, entremetedor-a

Metomentodo és una conversa entre amics, una conversa estirada al límit més performatiu de la paraula. És un elogi: a l’amistat i a la importància de deixar-nos travessar per aquells a qui estimem. És un joc, un acte de confiança radical, una projecció intervinguda de @chau_chita i @alvarofeldman

✺ Dos doble dos, doble projecció, doble 8
✺ Toronton... ¿qué?, doble projecció, 16 mm
✺ Amalgama, doble projecció, 16 mm
✺ ¿Me haces la taba?, 16 mm
✺ Piedra, papel..., performance fílmica, 16 mm
✺ Cine Fútbol Club, performance fílmica, 16 mm i digital

📆 Divendres 22 de maig, a 19:30h, a @l_automatica
amb presència de les cineastes
🎟️ Entrades a 5€ amb pòster de la sessió inclòs

ÚLTIMOS DÍAS
Ya no anuncia rebajas, sino una urgencia difusa.
La ciudad responde con silencio.
Una acción derivada de uno y más encuentros. Conversaciones en loop filtrando síntesis apocalíptica. En residencia en L’Automàtica. Comiendo manzanas verdes mirando la basura.
Recita Tony Junyent / Activan Xavier Almeida y Renata Gelosi / Registra Fede Paladino / Barrio de La Bordeta algún día de 2023

@pristinefolds vasco trilla + àlex reviriego + zheng hao

@pristinefolds vasco trilla + àlex reviriego + zheng hao

@pristinefolds vasco trilla + àlex reviriego + zheng hao

Jaquer matter (0x1.0).

Concepción Huerta @cncpcn | Dania @dania_paralaxe | Ninja Papel Editora @ninja.papel | Toute Entiere @toute__entiere

Diumenge 3 de maig / 14h
Tickets 5€

La segona edició de l’any ens sorprèn amb artistes que feia temps que desitjàvem programar :)

Amb seu a la Ciutat de Mèxic, Huerta és una artista multidisciplinària la pràctica de la qual gira al voltant del so com a material, espai i memòria. La seva obra abasta paisatges sonors immersius, enregistraments de camp especulatius i instal·lacions que exploren la relació entre l’escolta, el lloc i la resonància emocional. La Concepción ens guiarà a través d’un viatge sonor en què els enregistraments, la síntesi i la manipulació en directe s’entrecreuen per evocar mons tant íntims com expansius: una conversa entre el soroll, el silenci i els espais intermedis.

Dania Shihab viu i treballa entre Austràlia i Barcelona. És artista sonora i música, nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment afincada a Barcelona. Divideix el seu temps entre Espanya i els racons més remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. La seva pràctica artística explora el complex terreny de la migració, la identitat intersticial i els límits canviants de la sobirania estatal des de la perspectiva d’una migrant forçada.

Ninja Papel Editora és una editorial fundada per Renata Gelosi a Buenos Aires amb base actual a Barcelona. Publica material propi i d’altres artistes amb especial focus en l’experimentació matèrica i els processos artesanals.

Toute Entiere, artista colombiana resident a Barcelona. La seva pràctica se situa a la cruïlla entre la fotografia analògica i el vídeo experimental, treballant amb material propi i footage per resignificar la imatge i potenciar les seves transformacions cap a noves formes d’existir, abraçant així la memòria i qüestionant el copyright, mantenint una crítica sensible sobre els límits d’una imatge híbrida.

Jaquer matter (0x1.0).

Concepción Huerta @cncpcn | Dania @dania_paralaxe | Ninja Papel Editora @ninja.papel | Toute Entiere @toute__entiere

Diumenge 3 de maig / 14h
Tickets 5€

La segona edició de l’any ens sorprèn amb artistes que feia temps que desitjàvem programar :)

Amb seu a la Ciutat de Mèxic, Huerta és una artista multidisciplinària la pràctica de la qual gira al voltant del so com a material, espai i memòria. La seva obra abasta paisatges sonors immersius, enregistraments de camp especulatius i instal·lacions que exploren la relació entre l’escolta, el lloc i la resonància emocional. La Concepción ens guiarà a través d’un viatge sonor en què els enregistraments, la síntesi i la manipulació en directe s’entrecreuen per evocar mons tant íntims com expansius: una conversa entre el soroll, el silenci i els espais intermedis.

Dania Shihab viu i treballa entre Austràlia i Barcelona. És artista sonora i música, nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment afincada a Barcelona. Divideix el seu temps entre Espanya i els racons més remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. La seva pràctica artística explora el complex terreny de la migració, la identitat intersticial i els límits canviants de la sobirania estatal des de la perspectiva d’una migrant forçada.

Ninja Papel Editora és una editorial fundada per Renata Gelosi a Buenos Aires amb base actual a Barcelona. Publica material propi i d’altres artistes amb especial focus en l’experimentació matèrica i els processos artesanals.

Toute Entiere, artista colombiana resident a Barcelona. La seva pràctica se situa a la cruïlla entre la fotografia analògica i el vídeo experimental, treballant amb material propi i footage per resignificar la imatge i potenciar les seves transformacions cap a noves formes d’existir, abraçant així la memòria i qüestionant el copyright, mantenint una crítica sensible sobre els límits d’una imatge híbrida.

Jaquer matter (0x1.0).

Concepción Huerta @cncpcn | Dania @dania_paralaxe | Ninja Papel Editora @ninja.papel | Toute Entiere @toute__entiere

Diumenge 3 de maig / 14h
Tickets 5€

La segona edició de l’any ens sorprèn amb artistes que feia temps que desitjàvem programar :)

Amb seu a la Ciutat de Mèxic, Huerta és una artista multidisciplinària la pràctica de la qual gira al voltant del so com a material, espai i memòria. La seva obra abasta paisatges sonors immersius, enregistraments de camp especulatius i instal·lacions que exploren la relació entre l’escolta, el lloc i la resonància emocional. La Concepción ens guiarà a través d’un viatge sonor en què els enregistraments, la síntesi i la manipulació en directe s’entrecreuen per evocar mons tant íntims com expansius: una conversa entre el soroll, el silenci i els espais intermedis.

Dania Shihab viu i treballa entre Austràlia i Barcelona. És artista sonora i música, nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment afincada a Barcelona. Divideix el seu temps entre Espanya i els racons més remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. La seva pràctica artística explora el complex terreny de la migració, la identitat intersticial i els límits canviants de la sobirania estatal des de la perspectiva d’una migrant forçada.

Ninja Papel Editora és una editorial fundada per Renata Gelosi a Buenos Aires amb base actual a Barcelona. Publica material propi i d’altres artistes amb especial focus en l’experimentació matèrica i els processos artesanals.

Toute Entiere, artista colombiana resident a Barcelona. La seva pràctica se situa a la cruïlla entre la fotografia analògica i el vídeo experimental, treballant amb material propi i footage per resignificar la imatge i potenciar les seves transformacions cap a noves formes d’existir, abraçant així la memòria i qüestionant el copyright, mantenint una crítica sensible sobre els límits d’una imatge híbrida.

Jaquer matter (0x1.0).

Concepción Huerta @cncpcn | Dania @dania_paralaxe | Ninja Papel Editora @ninja.papel | Toute Entiere @toute__entiere

Diumenge 3 de maig / 14h
Tickets 5€

La segona edició de l’any ens sorprèn amb artistes que feia temps que desitjàvem programar :)

Amb seu a la Ciutat de Mèxic, Huerta és una artista multidisciplinària la pràctica de la qual gira al voltant del so com a material, espai i memòria. La seva obra abasta paisatges sonors immersius, enregistraments de camp especulatius i instal·lacions que exploren la relació entre l’escolta, el lloc i la resonància emocional. La Concepción ens guiarà a través d’un viatge sonor en què els enregistraments, la síntesi i la manipulació en directe s’entrecreuen per evocar mons tant íntims com expansius: una conversa entre el soroll, el silenci i els espais intermedis.

Dania Shihab viu i treballa entre Austràlia i Barcelona. És artista sonora i música, nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment afincada a Barcelona. Divideix el seu temps entre Espanya i els racons més remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. La seva pràctica artística explora el complex terreny de la migració, la identitat intersticial i els límits canviants de la sobirania estatal des de la perspectiva d’una migrant forçada.

Ninja Papel Editora és una editorial fundada per Renata Gelosi a Buenos Aires amb base actual a Barcelona. Publica material propi i d’altres artistes amb especial focus en l’experimentació matèrica i els processos artesanals.

Toute Entiere, artista colombiana resident a Barcelona. La seva pràctica se situa a la cruïlla entre la fotografia analògica i el vídeo experimental, treballant amb material propi i footage per resignificar la imatge i potenciar les seves transformacions cap a noves formes d’existir, abraçant així la memòria i qüestionant el copyright, mantenint una crítica sensible sobre els límits d’una imatge híbrida.

Jaquer matter (0x1.0).

Concepción Huerta @cncpcn | Dania @dania_paralaxe | Ninja Papel Editora @ninja.papel | Toute Entiere @toute__entiere

Diumenge 3 de maig / 14h
Tickets 5€

La segona edició de l’any ens sorprèn amb artistes que feia temps que desitjàvem programar :)

Amb seu a la Ciutat de Mèxic, Huerta és una artista multidisciplinària la pràctica de la qual gira al voltant del so com a material, espai i memòria. La seva obra abasta paisatges sonors immersius, enregistraments de camp especulatius i instal·lacions que exploren la relació entre l’escolta, el lloc i la resonància emocional. La Concepción ens guiarà a través d’un viatge sonor en què els enregistraments, la síntesi i la manipulació en directe s’entrecreuen per evocar mons tant íntims com expansius: una conversa entre el soroll, el silenci i els espais intermedis.

Dania Shihab viu i treballa entre Austràlia i Barcelona. És artista sonora i música, nascuda a Bagdad, criada a Tasmània i actualment afincada a Barcelona. Divideix el seu temps entre Espanya i els racons més remots d’Austràlia, on treballa com a metgessa d’urgències. La seva pràctica artística explora el complex terreny de la migració, la identitat intersticial i els límits canviants de la sobirania estatal des de la perspectiva d’una migrant forçada.

Ninja Papel Editora és una editorial fundada per Renata Gelosi a Buenos Aires amb base actual a Barcelona. Publica material propi i d’altres artistes amb especial focus en l’experimentació matèrica i els processos artesanals.

Toute Entiere, artista colombiana resident a Barcelona. La seva pràctica se situa a la cruïlla entre la fotografia analògica i el vídeo experimental, treballant amb material propi i footage per resignificar la imatge i potenciar les seves transformacions cap a noves formes d’existir, abraçant així la memòria i qüestionant el copyright, mantenint una crítica sensible sobre els límits d’una imatge híbrida.

Spring is giving and sharing; another visiting musician stopping by, Zheng Hao will be playing her modular sintetizar alongside Alex Reviriego on double bass and Vasco Trilla on percussions, at L’Automatica, this Saturday. Come by! #pristinefolds #zhenghao #alexreviriego #vascotrilladrums #l’automatica

Aquest dijous obrim el taller de 11 a 13h per compartir la feina de les sòcies i amigues de L’Automàtica.
Tindrem les màquines actives per imprimir cartells i punts de llibre.

Us esperem!

@altaio_net
@sonhoras
@paralaxe.editions
@catalidna
@plec.cinema
@maria.ipunt
@laiaguarro_studio
@ddott_type
@tosco_69
@ninja.papel

✨🗣️ JORNADES DE TREBALL — “MODEL DE CULTURA?”

📅 11 i 12 de maig

Ens trobem per pensar, debatre i construir plegades una altra manera de fer cultura.

Després d’anys compartint diagnòstics, inquietuds i reivindicacions, arriba el moment de fer un pas més: generar estratègies i propostes concretes des de la base.

💥 Dos dies de taules de treball
🤝 Intercanvi amb agents i col·lectius
🧠 Diagnòstic, debat i acció
📣 Tancament obert amb propostes compartides

Si formes part de l’ecosistema cultural —siguis artista, col·lectiu, associació o comunitat— aquest espai és per a tu.

📲 Apunta’t al formulari del Linktree de la bio!
🔥 La cultura és a les nostres mans

#CulturaDeBase #ModelDeCultura #CulturaEnEmergència #CulturadeBaseBCN #PolítiquesCulturals

El Miércoles 15 de abril a las 20hs todes invitades a la presentación y activación poética del libro ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO x Victo Löwy @vic_to

Publicado por la Editorial valenciana Cuadranta, ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO es un libro escrito desde el movimiento, la intemperie y el deseo. El lenguaje es sensorial, fragmentado, cargado de imágenes que no buscan explicar sino abrir sentidos.
Cada poema nos transporta a un territorio, a un paisaje, pero el verdadero viaje ocurre en el cuerpo y en el espíritu: escribir es una forma de caminar. Selvas, pueblos, carnavales y trenes se funden con la subjetividad del yo poético, construyendo un mapa emocional más que territorial.

Os esperamos el 15 de abril a las 20hs para un evento muy especial que combina lectura y performance y ambientación sonora en L’automàtica - c/ Legalitat 18

El Miércoles 15 de abril a las 20hs todes invitades a la presentación y activación poética del libro ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO x Victo Löwy @vic_to

Publicado por la Editorial valenciana Cuadranta, ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO es un libro escrito desde el movimiento, la intemperie y el deseo. El lenguaje es sensorial, fragmentado, cargado de imágenes que no buscan explicar sino abrir sentidos.
Cada poema nos transporta a un territorio, a un paisaje, pero el verdadero viaje ocurre en el cuerpo y en el espíritu: escribir es una forma de caminar. Selvas, pueblos, carnavales y trenes se funden con la subjetividad del yo poético, construyendo un mapa emocional más que territorial.

Os esperamos el 15 de abril a las 20hs para un evento muy especial que combina lectura y performance y ambientación sonora en L’automàtica - c/ Legalitat 18

El Miércoles 15 de abril a las 20hs todes invitades a la presentación y activación poética del libro ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO x Victo Löwy @vic_to

Publicado por la Editorial valenciana Cuadranta, ABRÍ LA PUERTA Y YA EL MUNDO ERA OTRO es un libro escrito desde el movimiento, la intemperie y el deseo. El lenguaje es sensorial, fragmentado, cargado de imágenes que no buscan explicar sino abrir sentidos.
Cada poema nos transporta a un territorio, a un paisaje, pero el verdadero viaje ocurre en el cuerpo y en el espíritu: escribir es una forma de caminar. Selvas, pueblos, carnavales y trenes se funden con la subjetividad del yo poético, construyendo un mapa emocional más que territorial.

Os esperamos el 15 de abril a las 20hs para un evento muy especial que combina lectura y performance y ambientación sonora en L’automàtica - c/ Legalitat 18

We continue our series, this month with two of our favourite musicians in the country, the night promises to be unhinged. Don’t miss it. Friday 17 April at 7.30pm with Garazi Navas visiting from the Basque Country and Joni Sigil, at L’Automatica. #pristinefolds #garazinavas #jonisigil #lautomatica #improvisedmusic

We continue our series, this month with two of our favourite musicians in the country, the night promises to be unhinged. Don’t miss it. Friday 17 April at 7.30pm with Garazi Navas visiting from the Basque Country and Joni Sigil, at L’Automatica. #pristinefolds #garazinavas #jonisigil #lautomatica #improvisedmusic

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

Com la sang, la sal recorre les venes del nostre territori. Lenta i amarga, la mort que amaga.

La violència és sobre els cossos i els territoris, i a costa d’un, exploten als altres. I és per això que no és deslligable la lluita aquí per a un territori viu, de la lluita allà per a una vida sense mort.
La terra, per a qui té la memòria a les mans d’haver-la treballat.

Perquè ni sang a Palestina, ni sal al Llobregat, ni multinacionals al sud global.
Els circuits d’explotació sempre són els mateixos, de dalt cap abaix, del nord cap al sud. I les del sud, com les d’abaix, cansades de l’explotació, l’espoli i l’extractivisme, s’alcen en lluita per a unes vides dignes.

La lluita pel territori és la lluita per la memòria. I la lluita per la memòria és la lluita per la vida.

——

Como la sangre, la sal corre por las venas de nuestro territorio. Lenta y amarga, la muerte que oculta.

La violencia és sobre cuerpos y territorios, a costa de uno explotan a otros. Y es por eso que se hace inseparable la lucha aquí por un territorio vivo, de la lucha allí por una vida sin muerte.

La tierra, para los que tienen en sus manos la memoria de haberla trabajado.

Porque ni sangre en Palestina, ni sal en el Llobregat, ni multinacionales en el sur global.

Los circuitos de explotación son siempre los mismos, de arriba abajo y de norte a sur. Los que están en el sur, como los que están abajo, cansados de la explotación, el espolio y el extracivismo, se levantan para luchar por una vida digna.

La lucha por el territorio es la lucha por la memoria. Y la lucha por la memoria es la lucha por la vida.

-
Imprès a @l_automatica amb tipus mòbils.
Ens veiem a les @revoltesdelaterra

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.

24 de març del 1976 - 2026, cinquanta anys del cop d’estat cívico-militar d’Argentina

Terrorisme d’estat en la seva màxima essència, amb més de 30.000 desapareguts, tancats en centres clandestins de detenció i tortura, i assassinats d’estat i vols de la mort.
Que diguin on són.

Les mares de ‘Plaza de Mayo’ són l’encarnació de la perseverança i la dignitat, hi cap tota una vida i tota la història d’un país i de tota la humanitat, en aquest mocador nuat al coll.

Cal continuar exigint justícia, veritat i reparació.

-

24 de marzo de 1976 - 2026, cincuenta años del golpe de estado cívico-militar en Argentina

Terrorismo de estado en su máxima esencia, con más de 30.000 desaparecidos, encerrados en centros clandestinos de detención y tortura, y asesinatos de estado y vuelos de la muerte.
Que digan dónde están.

Las Madres de Plaza de Mayo son la encarnación de la perseveranza y la dignidad, entra toda una vida y toda la historia de un país y de la humanidad, en ese pañuelo atado a la garganta.

Hay que seguir exigiendo justicia, verdad y reparación.